Quatre anys de camí. Hi tornem.

Gairebé fa quatre anys que aquest bloc ha restat inactiu. Ha passat molt temps. Han passat moltes coses i estem més enllà que no estàvem. Tots.

En la meva tasca docent, vaig entendre que un bloc em donava aquesta comunicació paral·lela i complementària a l’espai aula. Va anar bé. Molt bé.

Vàrem establir un lloc de trobada d’interès per la comunicació i el disseny (gràfic). La qüestió de deixar-lo inactiu va ser fonamentalment per la complexitat en elaborar uns continguts que aportessin una qualitat als seguidors. recerca, troballa, filtratge, lectura, anàlisi, redacció i edició. Massa responsabilitat per a fer-ho ràpid i massa temps per a fer-ho correcte.

A tot això, el que estava planejat com un diàleg que reforcés el tractat a l’aula, fer un espai atemporal de consulta o discussió, es va veure superat per la immediatesa i la difusió de Facebook. La gran xarxa social en la que els alumnes, sempre endavant dels professors, van crear un grup “diseño gráfico” en el que es podia compartir tot allò que jo havia pensat fer en el bloc. Però, a més, sense comunicació jeràrquica i amb més participació i difusió. Fantàstic.

Aquests quatre anys m’he pres aquest grup com l’espai que buscava on exposar tot el que trobava interessant sobre disseny i comunicació. Com a instrument ho continuaré fent. I tant. Però ara, em sorgeix la necessitat de tornar a omplir de continguts el bloc. Amb qüestions més profundes, o amb més profunditat d’anàlisi. Sense presses i amb molta cura. Amb l’ànim de deixar escrit aquells pensaments, vivències, anècdotes i temes més seriosos que aportin dades sobre les dues qüestions: disseny i comunicació.

Queda encetada, doncs, aquesta nova etapa del bloc.

Noves possibilitats amb tècniques antigues

Light-painting. La tècnica d'impressionar material sensible amb la llum és el fonament de la fotografia, amb la pràctica s’han creat efectes interessants que van més enllà de l’ús pel que han estat concebudes les càmeres.


Making Future Magic: iPad light painting from Dentsu London on Vimeo.

Ara, barrejant la tecnologia de l’iPad i els efectes lluminosos que podem controlar, els resultats poden ser espectaculars amb pocs mitjans i molta paciència.

Un exercici de tipografia.

Gràcies Nacho per l’enllaç.

a

Decíamos ayer*...

Comença el curs i reprenem les entrades al Bloc. El propòsit és anar compartint coneixements i sensacions que a partir d’ara no tenen perquè seguir un calendari acadèmic.

Hi ha una evolució de la interfície que cerca una amabilitat amb l’usuari. Us presento una realització que, com a tècnica, costaria classificar-la. La mà i la vista sobre el suport tàctil d’un artefacte. La pròtesi capaç, que necessita un usuari intel•ligent .



L’autor és David Kassan i la eina és l’iPad d’Apple.

La frontera terminològica del resultat queda difuminada. Què fa que l’home necessiti manipular amb les seves mans uns elements per aconseguir una representació que amb el mateix producte només cal prémer (polsar o acaronar) un botó?

a

Bloc d'il·lustració

Fa uns dies he rebut la notícia de la inauguració d’un bloc d’una bona il·lustradora i amiga, que a més a més, té una sòlida formació en disseny gràfic.

El Bloc és nou i la seva carrera també, però amb els coneixements i l’empenta que té li endevino i li desitjo una llarga trajectòria d’èxit.

Enhorabona Elia.

a

Llibre de bibliòfil

Fa una eternitat que no actualitzem el Bloc, però es que aquest final de curs ha estat molt dens.

Justament un dels treballs que han desenvolupat els alumnes del CFGS a Terrassa ha estat la idea, l’avantprojecte i el pressupost d’un llibre de bibliòfil.

El llibre, entès en el sentit més ampli possible, sense restriccions formals ni fins i tot conceptuals.

En una línia més “comercial”, per menys arriscada, podeu mirar aquesta notícia que ens avisa de la inauguració d’una exposició de llibre d’artista al Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca.

Per a mi, un dels referents propers d’aquest tipus d’edició és l’estudi de disseny d’Edicions de l’Eixample (Ramon Torrente i Salvador Saura) que van començar amb el llibre “Sol solet” basat en l’espectacle homònim de Comediants de l’any 1979.

Malgrat l’avenç imparable de la informació digital, les possibilitats expressives del llibre encara són aprofitades a dia d’avui, però va ser al segle passat que es van explorar les opcions del llibre d’autor. Una visió i també una definició de llibre d’artista la trobem a l’article d’Elza Adamowicz a Oxford Journals.


a

Enllaç. Infografia i tipografia.

Arran de l’anterior entrada sobre infografia, vaig rebre aquest enllaç d’un company, periodista visual Ernesto Olivares.

Un parell d’enllaços sobre tipografia. El primer és el lloc del tipus Super Veloz, dissenyat per Joan Trochut (1920-1980), que té com a principal característica la seva modularitat. Originariament dissenyat per a ser fos en tipus de plom, en la web podem fer les composicions sobre la pantalla.

Finalment, una pàgina amb tipus interessants.

Gràcies al Nacho i l'Albert pels enllaços.

a

A mà alçada

La interfície digital, la pantalla, comença a interactuar d’una manera més amable i directa amb l’usuari.
Les instruccions ja no cal donar-les en codi específic, ara des de les pantalles tàctils en les que podem accedir directament en la seva superfície s’ha de desenvolupar una nova manera de relació amb l’usuari, que ja no necessita la “línia de comandament” que deia Neil Stephenson.

Podem accedir a una interacció hàptica, més enllà de la visual i d’instruccions. El programari que s’està desenvolupant té en compte aquesta proximitat amb la interfície.

Ja sigui en tauleta gràfica o directament a la pantalla, amb el tacte directe o amb un estilet (llapis). La pissarra digital és una extensió més, que ja no té secrets.

Però una qüestió és accedir a donar ordres mediades a un programa i una altra és interactuar amb la pantalla a la manera analògica amb els avantatges digitals.

Això és el que està desenvolupant Amit Pitaru, crea “software inusual”, o com diu ell: “software senzill per a problemes inusuals”.

Una de les seves aplicacions permet dibuixar en 3D directament mentre fem els traços a llàpis. Es diu Rhonda i és impressionant. No us el perdeu.

Comença a quedar enrera la fredor, perfecció i geometria de la tecnologia de l’ordinador com a desavantatge a la calidesa, frescor i experimentació de l’esboç mà alçada.

a