Llibre de bibliòfil

Fa una eternitat que no actualitzem el Bloc, però es que aquest final de curs ha estat molt dens.

Justament un dels treballs que han desenvolupat els alumnes del CFGS a Terrassa ha estat la idea, l’avantprojecte i el pressupost d’un llibre de bibliòfil.

El llibre, entès en el sentit més ampli possible, sense restriccions formals ni fins i tot conceptuals.

En una línia més “comercial”, per menys arriscada, podeu mirar aquesta notícia que ens avisa de la inauguració d’una exposició de llibre d’artista al Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca.

Per a mi, un dels referents propers d’aquest tipus d’edició és l’estudi de disseny d’Edicions de l’Eixample (Ramon Torrente i Salvador Saura) que van començar amb el llibre “Sol solet” basat en l’espectacle homònim de Comediants de l’any 1979.

Malgrat l’avenç imparable de la informació digital, les possibilitats expressives del llibre encara són aprofitades a dia d’avui, però va ser al segle passat que es van explorar les opcions del llibre d’autor. Una visió i també una definició de llibre d’artista la trobem a l’article d’Elza Adamowicz a Oxford Journals.


a