Light-painting. La tècnica d'impressionar material sensible amb la llum és el fonament de la fotografia, amb la pràctica s’han creat efectes interessants que van més enllà de l’ús pel que han estat concebudes les càmeres.
Making Future Magic: iPad light painting from Dentsu London on Vimeo.
Ara, barrejant la tecnologia de l’iPad i els efectes lluminosos que podem controlar, els resultats poden ser espectaculars amb pocs mitjans i molta paciència.
Un exercici de tipografia.
Gràcies Nacho per l’enllaç.
a
divendres, 1 d’octubre del 2010
dimecres, 15 de setembre del 2010
Decíamos ayer*...
Comença el curs i reprenem les entrades al Bloc. El propòsit és anar compartint coneixements i sensacions que a partir d’ara no tenen perquè seguir un calendari acadèmic.
Hi ha una evolució de la interfície que cerca una amabilitat amb l’usuari. Us presento una realització que, com a tècnica, costaria classificar-la. La mà i la vista sobre el suport tàctil d’un artefacte. La pròtesi capaç, que necessita un usuari intel•ligent .
L’autor és David Kassan i la eina és l’iPad d’Apple.
La frontera terminològica del resultat queda difuminada. Què fa que l’home necessiti manipular amb les seves mans uns elements per aconseguir una representació que amb el mateix producte només cal prémer (polsar o acaronar) un botó?
a
Hi ha una evolució de la interfície que cerca una amabilitat amb l’usuari. Us presento una realització que, com a tècnica, costaria classificar-la. La mà i la vista sobre el suport tàctil d’un artefacte. La pròtesi capaç, que necessita un usuari intel•ligent .
L’autor és David Kassan i la eina és l’iPad d’Apple.
La frontera terminològica del resultat queda difuminada. Què fa que l’home necessiti manipular amb les seves mans uns elements per aconseguir una representació que amb el mateix producte només cal prémer (polsar o acaronar) un botó?
a
diumenge, 27 de juny del 2010
Bloc d'il·lustració
Fa uns dies he rebut la notícia de la inauguració d’un bloc d’una bona il·lustradora i amiga, que a més a més, té una sòlida formació en disseny gràfic.
El Bloc és nou i la seva carrera també, però amb els coneixements i l’empenta que té li endevino i li desitjo una llarga trajectòria d’èxit.
Enhorabona Elia.
a
dijous, 24 de juny del 2010
Llibre de bibliòfil
Fa una eternitat que no actualitzem el Bloc, però es que aquest final de curs ha estat molt dens.
Justament un dels treballs que han desenvolupat els alumnes del CFGS a Terrassa ha estat la idea, l’avantprojecte i el pressupost d’un llibre de bibliòfil.
El llibre, entès en el sentit més ampli possible, sense restriccions formals ni fins i tot conceptuals.
En una línia més “comercial”, per menys arriscada, podeu mirar aquesta notícia que ens avisa de la inauguració d’una exposició de llibre d’artista al Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca.
Per a mi, un dels referents propers d’aquest tipus d’edició és l’estudi de disseny d’Edicions de l’Eixample (Ramon Torrente i Salvador Saura) que van començar amb el llibre “Sol solet” basat en l’espectacle homònim de Comediants de l’any 1979.
Malgrat l’avenç imparable de la informació digital, les possibilitats expressives del llibre encara són aprofitades a dia d’avui, però va ser al segle passat que es van explorar les opcions del llibre d’autor. Una visió i també una definició de llibre d’artista la trobem a l’article d’Elza Adamowicz a Oxford Journals.
a
Justament un dels treballs que han desenvolupat els alumnes del CFGS a Terrassa ha estat la idea, l’avantprojecte i el pressupost d’un llibre de bibliòfil.
El llibre, entès en el sentit més ampli possible, sense restriccions formals ni fins i tot conceptuals.
En una línia més “comercial”, per menys arriscada, podeu mirar aquesta notícia que ens avisa de la inauguració d’una exposició de llibre d’artista al Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca.
Per a mi, un dels referents propers d’aquest tipus d’edició és l’estudi de disseny d’Edicions de l’Eixample (Ramon Torrente i Salvador Saura) que van començar amb el llibre “Sol solet” basat en l’espectacle homònim de Comediants de l’any 1979.
Malgrat l’avenç imparable de la informació digital, les possibilitats expressives del llibre encara són aprofitades a dia d’avui, però va ser al segle passat que es van explorar les opcions del llibre d’autor. Una visió i també una definició de llibre d’artista la trobem a l’article d’Elza Adamowicz a Oxford Journals.
a
dilluns, 10 de maig del 2010
Enllaç. Infografia i tipografia.
Arran de l’anterior entrada sobre infografia, vaig rebre aquest enllaç d’un company, periodista visual Ernesto Olivares.
Un parell d’enllaços sobre tipografia. El primer és el lloc del tipus Super Veloz, dissenyat per Joan Trochut (1920-1980), que té com a principal característica la seva modularitat. Originariament dissenyat per a ser fos en tipus de plom, en la web podem fer les composicions sobre la pantalla.
Finalment, una pàgina amb tipus interessants.
Gràcies al Nacho i l'Albert pels enllaços.
a
Un parell d’enllaços sobre tipografia. El primer és el lloc del tipus Super Veloz, dissenyat per Joan Trochut (1920-1980), que té com a principal característica la seva modularitat. Originariament dissenyat per a ser fos en tipus de plom, en la web podem fer les composicions sobre la pantalla.
Finalment, una pàgina amb tipus interessants.
Gràcies al Nacho i l'Albert pels enllaços.
a
divendres, 16 d’abril del 2010
A mà alçada
La interfície digital, la pantalla, comença a interactuar d’una manera més amable i directa amb l’usuari.
Les instruccions ja no cal donar-les en codi específic, ara des de les pantalles tàctils en les que podem accedir directament en la seva superfície s’ha de desenvolupar una nova manera de relació amb l’usuari, que ja no necessita la “línia de comandament” que deia Neil Stephenson.
Podem accedir a una interacció hàptica, més enllà de la visual i d’instruccions. El programari que s’està desenvolupant té en compte aquesta proximitat amb la interfície.
Ja sigui en tauleta gràfica o directament a la pantalla, amb el tacte directe o amb un estilet (llapis). La pissarra digital és una extensió més, que ja no té secrets.
Però una qüestió és accedir a donar ordres mediades a un programa i una altra és interactuar amb la pantalla a la manera analògica amb els avantatges digitals.
Això és el que està desenvolupant Amit Pitaru, crea “software inusual”, o com diu ell: “software senzill per a problemes inusuals”.
Una de les seves aplicacions permet dibuixar en 3D directament mentre fem els traços a llàpis. Es diu Rhonda i és impressionant. No us el perdeu.
Comença a quedar enrera la fredor, perfecció i geometria de la tecnologia de l’ordinador com a desavantatge a la calidesa, frescor i experimentació de l’esboç mà alçada.
a
Les instruccions ja no cal donar-les en codi específic, ara des de les pantalles tàctils en les que podem accedir directament en la seva superfície s’ha de desenvolupar una nova manera de relació amb l’usuari, que ja no necessita la “línia de comandament” que deia Neil Stephenson.
Podem accedir a una interacció hàptica, més enllà de la visual i d’instruccions. El programari que s’està desenvolupant té en compte aquesta proximitat amb la interfície.
Ja sigui en tauleta gràfica o directament a la pantalla, amb el tacte directe o amb un estilet (llapis). La pissarra digital és una extensió més, que ja no té secrets.
Però una qüestió és accedir a donar ordres mediades a un programa i una altra és interactuar amb la pantalla a la manera analògica amb els avantatges digitals.
Això és el que està desenvolupant Amit Pitaru, crea “software inusual”, o com diu ell: “software senzill per a problemes inusuals”.
Una de les seves aplicacions permet dibuixar en 3D directament mentre fem els traços a llàpis. Es diu Rhonda i és impressionant. No us el perdeu.
Comença a quedar enrera la fredor, perfecció i geometria de la tecnologia de l’ordinador com a desavantatge a la calidesa, frescor i experimentació de l’esboç mà alçada.
a
diumenge, 11 d’abril del 2010
Anunci multimèdia
Quan la tecnologia fa avançar un sector productiu o de serveis els perfils professionals que intervenen en el procés s’han d’adaptar a les noves formes que s’implanten.
Com a mostra un... anunci de premsa?
Les Echos : Citroën Vidéo In Print 16/9
Cargado por FranceGraphique. - Descubre más videos de ciencia y hi tech.
La disciplina de disseny gràfic, el que entenem ampliament per disseny gràfic, és una de les que històricament més s’ha d’adaptar a l’entorn canviant de la comunicació.
Aquesta és la raó principal que desdibuixa i esmicola les funcions del professional del disseny, i per extensió la definició de la seva activitat.
Des de quan comença a la història la necessitat d’aplicar disseny gràfic? quins són els productes resultants del disseny? a quina indústria serveix el disseny gràfic?
Les respostes són ambigües i mai categòriques o excloents. El disseny gràfic, una disciplina projectual, metodològicament parlant, que actua en l’àmbit de la comunicació i que és transversal per definició, té una influència fonamental en tots els camps del coneixement i d’activitat.
Podem parlar, això si, de grafisme, disseny gràfic i fins i tot comunicació visual, però com dèiem al principi, la tecnologia està apuntant que l’evolució del disseny gràfic va cap a l’audiovisual.
Gràcies per l'enllaç, Montse.
a
Com a mostra un... anunci de premsa?
Les Echos : Citroën Vidéo In Print 16/9
Cargado por FranceGraphique. - Descubre más videos de ciencia y hi tech.
La disciplina de disseny gràfic, el que entenem ampliament per disseny gràfic, és una de les que històricament més s’ha d’adaptar a l’entorn canviant de la comunicació.
Aquesta és la raó principal que desdibuixa i esmicola les funcions del professional del disseny, i per extensió la definició de la seva activitat.
Des de quan comença a la història la necessitat d’aplicar disseny gràfic? quins són els productes resultants del disseny? a quina indústria serveix el disseny gràfic?
Les respostes són ambigües i mai categòriques o excloents. El disseny gràfic, una disciplina projectual, metodològicament parlant, que actua en l’àmbit de la comunicació i que és transversal per definició, té una influència fonamental en tots els camps del coneixement i d’activitat.
Podem parlar, això si, de grafisme, disseny gràfic i fins i tot comunicació visual, però com dèiem al principi, la tecnologia està apuntant que l’evolució del disseny gràfic va cap a l’audiovisual.
Gràcies per l'enllaç, Montse.
a
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)
