Thanks - Gràcies - Gracias

Thank you very much for participating in the survey. In this blog I will post the advance of research. The results will feed the content of the thesis. The more participation and different, better. This is a general study, it is not a sectorial study. Any comments will be welcome. I remember the link for distribution. Thank You.

http://www.sogosurvey.com/k/RQsRUQPTsSsPsPsP

Moltes gràcies por haver participat en el qüestionari. En aquest bloc aniré publicant el recorregut de la recerca. Els resultat alimentaran el contingut de la tesi doctoral. Quanta més participació i diferent, millor. Es tracta d’un estudi generalista, no sectorial. Tindrem a bé rebre qualsevol comentari al respecte. Recordo l’enllaç per a la distribució. Gràcies.

http://www.sogosurvey.com/k/RQsRUQPTsSsPsPsP

Muchas gracias por haber participado en el cuestionario. En este mismo blog se irá publicando el recorrido de la investigación. Los resultados alimentaran el contenido de la tesis doctoral. Cuanta más participación y diferente, mejor. Se trata de un estudio generalista, no sectorial. Cualquier comentario será bien recibido. Recuerdo el enlace para su distribución. Gracias.

http://www.sogosurvey.com/k/RQsRUQPTsSsPsPsP

Articles revista GREMI (3): "Els intangibles a les arts gràfiques"

Tres articles en tres revistes consecutives: 221, 222 i 223 de novembre de 2008 a març de 2009. Els intangibles a les arts gràfiques com a diferència metodològica, processual i de resultats envers la formalització i producció dels elements gràfic tradicionals.

El diferent tractament de la informació i els seus resultats en els dos vessants de la cadena productiva.

Portada de les tres revistes esmentades.

Survey/Qüestionari/Cuestionario

Questionnaire for the PhD dissertation of Francesc Morera (UAB). Study on the level of effectiveness of infographics in communication. It lasts less than 12 minutes. Participation is appreciated.

Qüestionari per la tesis doctoral de Francesc Morera (UAB). Estudi sobre el nivell d'efectivitat de les infografies en la comunicació. Dura menys de 12 minuts. S'agraeix la participació.

Cuestionario para la tesis doctoral de Francesc Morera (UAB). Estudio sobre el grado de eficacia de la infografía en la comunicación. Tiene una duración de menos de 12 minutos. Agradecemos la participación.

http://www.sogosurvey.com/k/RQsRUQPTsSsPsPsP

Portades de diari

La premsa escrita està passant una mala època. La competència amb les versions digitals fa que s'optimitzin els recursos del gràfic i la part més important que competeix al quiosc és la portada.

Fa poc el diari ABC ha contractat a José Juan Gámez, antic cap d'art del diari Marca. La seva mà es nota a les portades.

Demà diumenge, 28 de setembre de 2014, un diari que també està jugant fort amb la primera plana és l'Ara. Cristina Córdoba és la Cap de disseny.

Us deixo un enllaç molt interessant sobre portades. És la pàgina de Diego Areso, "El portadista".

Articles revista GREMI (2) "Els mitjans informàtics i la producció en comunicació gràfica"

Segon article de la revista GREMI, número 219 d'agost de 2008.

Parlo (parlava) de la necessitat dels mitjans informàtics en el procés productiu del disseny gràfic. Si més no, la obligatòria digitalització per introduir el disseny al flux de treball.

També comento la situació de preponderància (quasi monopoli) d'Adobe en el sector gràfic i l'esperança que, tot i això, la creativitat no estigui segrestada.

Tecnologia, ortografia i marques

-->

El context i les circumstàncies influeixen en el fet cultural. El disseny gràfic també influeix i, alhora, és influït per aquest entorn cultural. Són dinàmiques que es retroalimenten.

Històricament, accentuar les majúscules era una complexitat afegida (tipografia) o una solució que requeria més temps i l’aspecte final quedava malmès (mecanografia). I això, ja anava bé pels que “tot s’hi val” i així s’espolsaven les culpes de la seva manca de professionalitat amb l’excusa que “les majúscules no s’accentuen”. Res de res: incompetència o comoditat.

El País i Viajes Halcón, totes dues marques sense accent. I la majoria ho trobava “normal”, més enllà de la intenció “gràfica-comunicativa”, si és que n’hi havia.

L’any 2005, segons ens explica Peter Harvey en el seu blog, es van atendre algunes reclamacions dels lectors en el diari “El PAIS”.

A consultes del diari, la RAE va enviar una nota de la que reproduïm dos fragments:

Una nota remitida por el departamento de Español al Día de la Real Academia sitúa esa forma de proceder [no posar l’accent]en su contexto histórico: "El que durante un tiempo las mayúsculas no se acentuasen en textos mecanografiados o impresos puede tener su explicación en la dificultad de poner las tildes con los medios de composición o escritura mecánica tradicionales. Sin embargo, tanto en los textos manuscritos como en los textos escritos mediante los modernos procesadores de textos adaptados a nuestra lengua, la ausencia de tildes carece de justificación".

La citada nota expone que la última edición de la Ortografía de la lengua española, de 1999, insiste en la obligatoriedad de acentuar gráficamente las mayúsculas. Dicha obra precisa: "La Academia nunca ha establecido una norma en sentido contrario".

[…]

El director de arte concluye: "Cuando las marcas no se presentan como logo y se citan en un texto, se escriben según las reglas ortográficas, puesto que ya no se trata de la imagen de la marca de una compañía o un producto, sino de su nombre".

Sembla, doncs, primer: les majúscules s’accentuen i s’haurien d’accentuar sempre. I dos: el director d’art del diari justifica l’injustificable: que el logo, al ser “marca” no depen de les normes d’ortografia. Una visió que per una part pot ser, si més no, comprensible, però per l’altre, tècnicament, si una part del diari no s’havia de composar cada dia era la capçalera, ja que es treballava amb gravats que es reutilitzaven i que es feien fora de les presses de la composició de l’interior.

Dos anys més tard, al 2007, els arguments ja no servien i a la capçalera es va incorporar l’accent a la “i”. Al meu criteri, una situació mal resolta. No és un accent i no està òpticament gens compensat.

La pràctica de composar els logos amb dispensa ortogràfica és una pràctica habitual a tot arreu. Podem veure els de “Telefónica”, “última” i “Junta de Andalucía” sense l’accent i d’ús actual en totes les seves aparicions. Ja no tenim el condicionant tecnològic per no posar-los i sembla que, ara, el motiu és més de “internacionalitzar” la marca. Seria el cas de “Telefónica” i “última”, que fonèticament sonen amb l’accent, però gràficament no el porten. El cas de la marca “última” sense concessions i en el cas de Telefónica han aplicat allò de: hi és però no hi és, i si el vols veure, el veus. Però no hi és. El cas més incomprensible per a mi és el de la “Junta de Andalucía” que definitivament va sense accent. I no li veig cap justificació a l’absència d’un signe ortogràfic en una marca institucional, vull dir “no privada”, que es deu als ciutadans i que representa, o hauria de representar la correcció.

Una altra consideració són els “jocs” visuals en la tipografia dels logos, una mica a l’estil del que hem vist a l’accent (o no accent) de Telefónica. Un exemple, també actual és el de les patates Lay’s “Artesanas”, que, curiosament no ho són d’artesanes, sinó que són plenament industrials. Potser per això el lettering posa “Artesancis”. Tal qual.

Tot i que l’empresa Pepsico atribueix a la simultaneïtat de venda del mateix producte a España i Portugal “Artesanais” no està escrit amb totes les seves lletres i tampoc s’hauria de traduir literalment “Artesanas” per “Artesanais”. Tot plegat una formulació sinonímica que li treu valor a la marca, malgrat que l’execució gràfica sigui prou correcte. Potser és que des de l’administració, o el regulador de qualitat no deixen etiquetar un producte industrial amb la paraula “Artesanal”. Un joc visual per escapolir-se de la normativa, encara que en el text de la bossa surt “Artesana” com a marca registrada.

La tecnologia condiciona, però la última voluntat sobre la forma de la marca, la seva representació, va més enllà de limitacions, ja siguin tècniques, culturals, econòmiques o de qualsevol caire. Al cap i a la fi, la imatge que projecta la marca és una i els seus significats o interpretacions són molts. Cal saber com es planteja aquesta estratègia en la formulació del logotip. No es tracta de fer un “dibuix” maco o correcte sinó que cal incorporar al logotip els valors que vol transmetre la marca. 
 

Articles revista GREMI (1) "El dissenyador gràfic aliat a la indústria gràfica"

Arran de la col·laboració del GREMI d’indústries gràfiques i el Col·legi Oficial de Disseny de Catalunya se’ns obrí un espai en la revista GREMI en el que aportem articles sobre disseny gràfic (dues pàgines).

La col·laboració va començar el 2008.

Aniré penjant els articles, a mode de separata. Portada, índex i les dues pàgines. La resta de la revista està disponible al web del GREMI. Fins a la data d’avui n’he escrit quasi 30. En solitari o en col·laboració. Serà un bon moment per revisar els escrits.

El primer, de la revista número 216, de gener de 2008 “El dissenyador gràfic, aliat a la indústria gràfica”, alhora que era una presentació del Col·legi ja dibuixava l’entorn en xarxa que anava agafant força.

Quatre anys de camí. Hi tornem.

Gairebé fa quatre anys que aquest bloc ha restat inactiu. Ha passat molt temps. Han passat moltes coses i estem més enllà que no estàvem. Tots.

En la meva tasca docent, vaig entendre que un bloc em donava aquesta comunicació paral·lela i complementària a l’espai aula. Va anar bé. Molt bé.

Vàrem establir un lloc de trobada d’interès per la comunicació i el disseny (gràfic). La qüestió de deixar-lo inactiu va ser fonamentalment per la complexitat en elaborar uns continguts que aportessin una qualitat als seguidors. recerca, troballa, filtratge, lectura, anàlisi, redacció i edició. Massa responsabilitat per a fer-ho ràpid i massa temps per a fer-ho correcte.

A tot això, el que estava planejat com un diàleg que reforcés el tractat a l’aula, fer un espai atemporal de consulta o discussió, es va veure superat per la immediatesa i la difusió de Facebook. La gran xarxa social en la que els alumnes, sempre endavant dels professors, van crear un grup “diseño gráfico” en el que es podia compartir tot allò que jo havia pensat fer en el bloc. Però, a més, sense comunicació jeràrquica i amb més participació i difusió. Fantàstic.

Aquests quatre anys m’he pres aquest grup com l’espai que buscava on exposar tot el que trobava interessant sobre disseny i comunicació. Com a instrument ho continuaré fent. I tant. Però ara, em sorgeix la necessitat de tornar a omplir de continguts el bloc. Amb qüestions més profundes, o amb més profunditat d’anàlisi. Sense presses i amb molta cura. Amb l’ànim de deixar escrit aquells pensaments, vivències, anècdotes i temes més seriosos que aportin dades sobre les dues qüestions: disseny i comunicació.

Queda encetada, doncs, aquesta nova etapa del bloc.

Noves possibilitats amb tècniques antigues

Light-painting. La tècnica d'impressionar material sensible amb la llum és el fonament de la fotografia, amb la pràctica s’han creat efectes interessants que van més enllà de l’ús pel que han estat concebudes les càmeres.


Making Future Magic: iPad light painting from Dentsu London on Vimeo.

Ara, barrejant la tecnologia de l’iPad i els efectes lluminosos que podem controlar, els resultats poden ser espectaculars amb pocs mitjans i molta paciència.

Un exercici de tipografia.

Gràcies Nacho per l’enllaç.

a

Decíamos ayer*...

Comença el curs i reprenem les entrades al Bloc. El propòsit és anar compartint coneixements i sensacions que a partir d’ara no tenen perquè seguir un calendari acadèmic.

Hi ha una evolució de la interfície que cerca una amabilitat amb l’usuari. Us presento una realització que, com a tècnica, costaria classificar-la. La mà i la vista sobre el suport tàctil d’un artefacte. La pròtesi capaç, que necessita un usuari intel•ligent .



L’autor és David Kassan i la eina és l’iPad d’Apple.

La frontera terminològica del resultat queda difuminada. Què fa que l’home necessiti manipular amb les seves mans uns elements per aconseguir una representació que amb el mateix producte només cal prémer (polsar o acaronar) un botó?

a

Bloc d'il·lustració

Fa uns dies he rebut la notícia de la inauguració d’un bloc d’una bona il·lustradora i amiga, que a més a més, té una sòlida formació en disseny gràfic.

El Bloc és nou i la seva carrera també, però amb els coneixements i l’empenta que té li endevino i li desitjo una llarga trajectòria d’èxit.

Enhorabona Elia.

a

Llibre de bibliòfil

Fa una eternitat que no actualitzem el Bloc, però es que aquest final de curs ha estat molt dens.

Justament un dels treballs que han desenvolupat els alumnes del CFGS a Terrassa ha estat la idea, l’avantprojecte i el pressupost d’un llibre de bibliòfil.

El llibre, entès en el sentit més ampli possible, sense restriccions formals ni fins i tot conceptuals.

En una línia més “comercial”, per menys arriscada, podeu mirar aquesta notícia que ens avisa de la inauguració d’una exposició de llibre d’artista al Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca.

Per a mi, un dels referents propers d’aquest tipus d’edició és l’estudi de disseny d’Edicions de l’Eixample (Ramon Torrente i Salvador Saura) que van començar amb el llibre “Sol solet” basat en l’espectacle homònim de Comediants de l’any 1979.

Malgrat l’avenç imparable de la informació digital, les possibilitats expressives del llibre encara són aprofitades a dia d’avui, però va ser al segle passat que es van explorar les opcions del llibre d’autor. Una visió i també una definició de llibre d’artista la trobem a l’article d’Elza Adamowicz a Oxford Journals.


a

Enllaç. Infografia i tipografia.

Arran de l’anterior entrada sobre infografia, vaig rebre aquest enllaç d’un company, periodista visual Ernesto Olivares.

Un parell d’enllaços sobre tipografia. El primer és el lloc del tipus Super Veloz, dissenyat per Joan Trochut (1920-1980), que té com a principal característica la seva modularitat. Originariament dissenyat per a ser fos en tipus de plom, en la web podem fer les composicions sobre la pantalla.

Finalment, una pàgina amb tipus interessants.

Gràcies al Nacho i l'Albert pels enllaços.

a

A mà alçada

La interfície digital, la pantalla, comença a interactuar d’una manera més amable i directa amb l’usuari.
Les instruccions ja no cal donar-les en codi específic, ara des de les pantalles tàctils en les que podem accedir directament en la seva superfície s’ha de desenvolupar una nova manera de relació amb l’usuari, que ja no necessita la “línia de comandament” que deia Neil Stephenson.

Podem accedir a una interacció hàptica, més enllà de la visual i d’instruccions. El programari que s’està desenvolupant té en compte aquesta proximitat amb la interfície.

Ja sigui en tauleta gràfica o directament a la pantalla, amb el tacte directe o amb un estilet (llapis). La pissarra digital és una extensió més, que ja no té secrets.

Però una qüestió és accedir a donar ordres mediades a un programa i una altra és interactuar amb la pantalla a la manera analògica amb els avantatges digitals.

Això és el que està desenvolupant Amit Pitaru, crea “software inusual”, o com diu ell: “software senzill per a problemes inusuals”.

Una de les seves aplicacions permet dibuixar en 3D directament mentre fem els traços a llàpis. Es diu Rhonda i és impressionant. No us el perdeu.

Comença a quedar enrera la fredor, perfecció i geometria de la tecnologia de l’ordinador com a desavantatge a la calidesa, frescor i experimentació de l’esboç mà alçada.

a

Anunci multimèdia

Quan la tecnologia fa avançar un sector productiu o de serveis els perfils professionals que intervenen en el procés s’han d’adaptar a les noves formes que s’implanten.

Com a mostra un... anunci de premsa?


Les Echos : Citroën Vidéo In Print 16/9
Cargado por FranceGraphique. - Descubre más videos de ciencia y hi tech.

La disciplina de disseny gràfic, el que entenem ampliament per disseny gràfic, és una de les que històricament més s’ha d’adaptar a l’entorn canviant de la comunicació.

Aquesta és la raó principal que desdibuixa i esmicola les funcions del professional del disseny, i per extensió la definició de la seva activitat.

Des de quan comença a la història la necessitat d’aplicar disseny gràfic? quins són els productes resultants del disseny? a quina indústria serveix el disseny gràfic?

Les respostes són ambigües i mai categòriques o excloents. El disseny gràfic, una disciplina projectual, metodològicament parlant, que actua en l’àmbit de la comunicació i que és transversal per definició, té una influència fonamental en tots els camps del coneixement i d’activitat.

Podem parlar, això si, de grafisme, disseny gràfic i fins i tot comunicació visual, però com dèiem al principi, la tecnologia està apuntant que l’evolució del disseny gràfic va cap a l’audiovisual.

Gràcies per l'enllaç, Montse.
a

Logotip WUC, concurs

El passat 23 de març es va donar a conèixer el guanyador del concurs del logotip per la World Urban Campaign, una iniciativa promoguda per ONU HABITAT una organització de la ONU per als assentaments humans i que ajuda als pobres de les zones urbanes.

El concurs ha comptat amb l’aprovació d’ICOGRADA International Council of Graphic Design Associations i la convocatòria ha estat a nivell mundial.

El guanyador (imatge superior) i segon classificat, que podeu trobar a la notícia de la web d’ICOGRADA són els que a judici del jurat han reflectit més els criteris que es demanaven a les bases del concurs.

No es tracta en aquest comentari d’analitzar el concurs, que donaria per un bon debat, sinó que m’interessa fer notar el procés de creació del logotip (de l’imagotip, concretament) de la proposta guanyadora.

Un cop més, podem concloure que el que veiem com una imatge directa i senzilla ve d’una anàlisi anterior més profunda. Si a més hem de combinar-ho amb la tipografia i preveure les aplicacions i usos, un cop més hem de ressaltar el que hi ha al darrera d’una creació de disseny.

Tanmateix, per a ser un concurs d'aquesta magnitud, calia esperar propostes més reeixides.

Com més coneixement tinguem de l’objecte del projecte, millor disseny sortirà. En el camí que estem fent en aquest bloc, no ens cansarem de dir-ho.


a

L'artesà

En aquest moment que la tecnologia domina el mercat mundial, l’artesania com a activitat genera unes reflexions de caire social que Richard Sennett planteja en el llibre El artesano, d’Editorial Anagrama.

Un llibre recomanable per actualitzar el significat del treball artesanal.

L’amic Acebuch n’ha fet un comentari i també us enllaço a una entrevista amb l’autor a càrrec de Laurie Taylor

Per aquests dies de descans.

a

Infografia en expansió

En la societat de la informació, un dels objectius és la comprensió de la quantitat de dades que podem obtenir.

Un cop recollides les dades, la seva classificació, disposició i presentació han d’afavorir la comprensió per part del usuari. El disseny gràfic, que en l’apartat de presentació de la informació s’anomena Infografia.

Degut a la necessitat de processar ràpidament moltes dades i que, efectivament hi ha possibilitats d’obtenir-les més fàcilment que mai, la infografia està esdevenint un camp que creix espectacularment.

El cas de Nicholas Feltron, dissenyador gràfic de Nova York que acaba de publicar un anuari amb la presentació en esquemes i gràfics de tot el que ha fet durant l’any 2009, n’és una mostra.

A casa nostra, tenim un exemple en l’estudi La Mosca, que cada dimecres fan una versió gràfica del tema de portada del suplement Culturas de La Vanguardia.

Enguany a Terrassa, Escola Municipal d’Art s’han programat 3 sessions sobre infografia a càrrec d’Àngels Soler per als alumnes del Curs Superior del cicle de Gràfica publicitària. Una bona oportunitat per endinsar-se en aquesta tècnica de representació.

a

Edició i lectura en digital

La revista Wired ha presentat la seva versió en digital, per a e-readers, tablets i iPhone.

Està maquetada des d’InDesign i pot transformar-se en digital gracies a l’aplicació AIR d’Adobe.

Ho han presentat al Mobile World Congress de Barcelona 2010.

La qüestió és que ja no cal passar-ho a llenguatge HTML per a poder pujar-ho a Internet, i així, l’equip que desenvolupa la versió impresa és el mateix que fa la versió digital, ja que és idèntica, però amb interactivitat. Es poden incorporar galeries de fotos, vídeos i animacions. També es pot veure tant en vertical com en horitzontal.




Com ja és costum en els avenços que proposa la tecnologia, el dissenyador gràfic continua en el procés com a part important del fet comunicatiu. Amb aquesta possibilitat de creació i lectura l’edició de revistes i mitjans impresos entra en una altra era.

a

Què hem d'arranjar?

Fa prop d’una setmana que s’ha posat en marxa una campanya “esto lo arreglamos entre todos” que per la manera com s’ha gestat mereix una reflexió.

Fa uns mesos, Jaime (de Andrés), un professional de màrqueting (de Telefònica) creu que s’ha de fer alguna acció per canviar la situació de desànim que ha provocat la crisi (financera).

Conclou que s’ha de recuperar la confiança i fa un pla de màrqueting amb aquest objectiu.

Ho presenta a les Cambres de Comerç, s’entusiasmen amb la idea i ho expliquen a algunes de les empreses més importants del país (Telefónica, BBVA, Banco Santander, La Caixa, El Corte Inglés, Mercadona, Indra, Abertis, Mapfre, Iberdrola, Repsol, Endesa, Cepsa, Caja Madrid, Iberia, Renfe, Red Eléctrica i la patronal de la construcció Seopan).

Amb quotes de mínim 150.000 euros, preparen una campanya en mitjans de 4.000.000 d’euros. Creen una Fundación Confianza.

Participen persones famoses posant la seva imatge i mitjans de comunicació que contrinueixen desinteressadament (la paraula existeix, el significat no l’entenc). Declaren que no tenen cap relació amb cap partit polític.

S’han adherit al web 48.333 persones a 3 de març (49.534 a les 0.00 h del dia 4).

Reflexions. Tan malament està tot que la classe política no ho pot arreglar i ho hem de fer nosaltres?

És curiós que una iniciativa particular aglutini tants esforços i recursos per una causa tan important, però alhora tan indefinida. Què és el que hem d’arreglar? A qui li hem d’arreglar?

El to de la campanya és amb un color negre de fons i tipografia en positiu sobre zones en blanc. Bona legibilitat però cap atractiu. En premsa massa text per a llegir sense un missatge concret. En la web la mateixa imatge, però aquest cop si, amb vídeos i color (els vídeos i les fotos de testimonis). Ni és àcrata ni és elegant. Per a ser neutre, es impersonal i trist, no anima a res positiu.

Objectiu: transmetre i difondre el missatge (arreglem-ho) i participar amb testimonis d’èxit i idees.

On arribarà la iniciativa? Qui hi ha al darrera? Pot la voluntat popular (Ibex35) engegar canvis gràcies a les xarxes socials? Ho veurem ben aviat.

Facebook ja s'ha fet resó. I la xarxa també.

Aquest apunt és gràcies a un enllaç que m'ha passat l'Andrés.

a