Light-painting. La tècnica d'impressionar material sensible amb la llum és el fonament de la fotografia, amb la pràctica s’han creat efectes interessants que van més enllà de l’ús pel que han estat concebudes les càmeres.
Making Future Magic: iPad light painting from Dentsu London on Vimeo.
Ara, barrejant la tecnologia de l’iPad i els efectes lluminosos que podem controlar, els resultats poden ser espectaculars amb pocs mitjans i molta paciència.
Un exercici de tipografia.
Gràcies Nacho per l’enllaç.
a
divendres, 1 d’octubre del 2010
dimecres, 15 de setembre del 2010
Decíamos ayer*...
Comença el curs i reprenem les entrades al Bloc. El propòsit és anar compartint coneixements i sensacions que a partir d’ara no tenen perquè seguir un calendari acadèmic.
Hi ha una evolució de la interfície que cerca una amabilitat amb l’usuari. Us presento una realització que, com a tècnica, costaria classificar-la. La mà i la vista sobre el suport tàctil d’un artefacte. La pròtesi capaç, que necessita un usuari intel•ligent .
L’autor és David Kassan i la eina és l’iPad d’Apple.
La frontera terminològica del resultat queda difuminada. Què fa que l’home necessiti manipular amb les seves mans uns elements per aconseguir una representació que amb el mateix producte només cal prémer (polsar o acaronar) un botó?
a
Hi ha una evolució de la interfície que cerca una amabilitat amb l’usuari. Us presento una realització que, com a tècnica, costaria classificar-la. La mà i la vista sobre el suport tàctil d’un artefacte. La pròtesi capaç, que necessita un usuari intel•ligent .
L’autor és David Kassan i la eina és l’iPad d’Apple.
La frontera terminològica del resultat queda difuminada. Què fa que l’home necessiti manipular amb les seves mans uns elements per aconseguir una representació que amb el mateix producte només cal prémer (polsar o acaronar) un botó?
a
diumenge, 27 de juny del 2010
Bloc d'il·lustració
Fa uns dies he rebut la notícia de la inauguració d’un bloc d’una bona il·lustradora i amiga, que a més a més, té una sòlida formació en disseny gràfic.
El Bloc és nou i la seva carrera també, però amb els coneixements i l’empenta que té li endevino i li desitjo una llarga trajectòria d’èxit.
Enhorabona Elia.
a
dijous, 24 de juny del 2010
Llibre de bibliòfil
Fa una eternitat que no actualitzem el Bloc, però es que aquest final de curs ha estat molt dens.
Justament un dels treballs que han desenvolupat els alumnes del CFGS a Terrassa ha estat la idea, l’avantprojecte i el pressupost d’un llibre de bibliòfil.
El llibre, entès en el sentit més ampli possible, sense restriccions formals ni fins i tot conceptuals.
En una línia més “comercial”, per menys arriscada, podeu mirar aquesta notícia que ens avisa de la inauguració d’una exposició de llibre d’artista al Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca.
Per a mi, un dels referents propers d’aquest tipus d’edició és l’estudi de disseny d’Edicions de l’Eixample (Ramon Torrente i Salvador Saura) que van començar amb el llibre “Sol solet” basat en l’espectacle homònim de Comediants de l’any 1979.
Malgrat l’avenç imparable de la informació digital, les possibilitats expressives del llibre encara són aprofitades a dia d’avui, però va ser al segle passat que es van explorar les opcions del llibre d’autor. Una visió i també una definició de llibre d’artista la trobem a l’article d’Elza Adamowicz a Oxford Journals.
a
Justament un dels treballs que han desenvolupat els alumnes del CFGS a Terrassa ha estat la idea, l’avantprojecte i el pressupost d’un llibre de bibliòfil.
El llibre, entès en el sentit més ampli possible, sense restriccions formals ni fins i tot conceptuals.
En una línia més “comercial”, per menys arriscada, podeu mirar aquesta notícia que ens avisa de la inauguració d’una exposició de llibre d’artista al Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca.
Per a mi, un dels referents propers d’aquest tipus d’edició és l’estudi de disseny d’Edicions de l’Eixample (Ramon Torrente i Salvador Saura) que van començar amb el llibre “Sol solet” basat en l’espectacle homònim de Comediants de l’any 1979.
Malgrat l’avenç imparable de la informació digital, les possibilitats expressives del llibre encara són aprofitades a dia d’avui, però va ser al segle passat que es van explorar les opcions del llibre d’autor. Una visió i també una definició de llibre d’artista la trobem a l’article d’Elza Adamowicz a Oxford Journals.
a
dilluns, 10 de maig del 2010
Enllaç. Infografia i tipografia.
Arran de l’anterior entrada sobre infografia, vaig rebre aquest enllaç d’un company, periodista visual Ernesto Olivares.
Un parell d’enllaços sobre tipografia. El primer és el lloc del tipus Super Veloz, dissenyat per Joan Trochut (1920-1980), que té com a principal característica la seva modularitat. Originariament dissenyat per a ser fos en tipus de plom, en la web podem fer les composicions sobre la pantalla.
Finalment, una pàgina amb tipus interessants.
Gràcies al Nacho i l'Albert pels enllaços.
a
Un parell d’enllaços sobre tipografia. El primer és el lloc del tipus Super Veloz, dissenyat per Joan Trochut (1920-1980), que té com a principal característica la seva modularitat. Originariament dissenyat per a ser fos en tipus de plom, en la web podem fer les composicions sobre la pantalla.
Finalment, una pàgina amb tipus interessants.
Gràcies al Nacho i l'Albert pels enllaços.
a
divendres, 16 d’abril del 2010
A mà alçada
La interfície digital, la pantalla, comença a interactuar d’una manera més amable i directa amb l’usuari.
Les instruccions ja no cal donar-les en codi específic, ara des de les pantalles tàctils en les que podem accedir directament en la seva superfície s’ha de desenvolupar una nova manera de relació amb l’usuari, que ja no necessita la “línia de comandament” que deia Neil Stephenson.
Podem accedir a una interacció hàptica, més enllà de la visual i d’instruccions. El programari que s’està desenvolupant té en compte aquesta proximitat amb la interfície.
Ja sigui en tauleta gràfica o directament a la pantalla, amb el tacte directe o amb un estilet (llapis). La pissarra digital és una extensió més, que ja no té secrets.
Però una qüestió és accedir a donar ordres mediades a un programa i una altra és interactuar amb la pantalla a la manera analògica amb els avantatges digitals.
Això és el que està desenvolupant Amit Pitaru, crea “software inusual”, o com diu ell: “software senzill per a problemes inusuals”.
Una de les seves aplicacions permet dibuixar en 3D directament mentre fem els traços a llàpis. Es diu Rhonda i és impressionant. No us el perdeu.
Comença a quedar enrera la fredor, perfecció i geometria de la tecnologia de l’ordinador com a desavantatge a la calidesa, frescor i experimentació de l’esboç mà alçada.
a
Les instruccions ja no cal donar-les en codi específic, ara des de les pantalles tàctils en les que podem accedir directament en la seva superfície s’ha de desenvolupar una nova manera de relació amb l’usuari, que ja no necessita la “línia de comandament” que deia Neil Stephenson.
Podem accedir a una interacció hàptica, més enllà de la visual i d’instruccions. El programari que s’està desenvolupant té en compte aquesta proximitat amb la interfície.
Ja sigui en tauleta gràfica o directament a la pantalla, amb el tacte directe o amb un estilet (llapis). La pissarra digital és una extensió més, que ja no té secrets.
Però una qüestió és accedir a donar ordres mediades a un programa i una altra és interactuar amb la pantalla a la manera analògica amb els avantatges digitals.
Això és el que està desenvolupant Amit Pitaru, crea “software inusual”, o com diu ell: “software senzill per a problemes inusuals”.
Una de les seves aplicacions permet dibuixar en 3D directament mentre fem els traços a llàpis. Es diu Rhonda i és impressionant. No us el perdeu.
Comença a quedar enrera la fredor, perfecció i geometria de la tecnologia de l’ordinador com a desavantatge a la calidesa, frescor i experimentació de l’esboç mà alçada.
a
diumenge, 11 d’abril del 2010
Anunci multimèdia
Quan la tecnologia fa avançar un sector productiu o de serveis els perfils professionals que intervenen en el procés s’han d’adaptar a les noves formes que s’implanten.
Com a mostra un... anunci de premsa?
Les Echos : Citroën Vidéo In Print 16/9
Cargado por FranceGraphique. - Descubre más videos de ciencia y hi tech.
La disciplina de disseny gràfic, el que entenem ampliament per disseny gràfic, és una de les que històricament més s’ha d’adaptar a l’entorn canviant de la comunicació.
Aquesta és la raó principal que desdibuixa i esmicola les funcions del professional del disseny, i per extensió la definició de la seva activitat.
Des de quan comença a la història la necessitat d’aplicar disseny gràfic? quins són els productes resultants del disseny? a quina indústria serveix el disseny gràfic?
Les respostes són ambigües i mai categòriques o excloents. El disseny gràfic, una disciplina projectual, metodològicament parlant, que actua en l’àmbit de la comunicació i que és transversal per definició, té una influència fonamental en tots els camps del coneixement i d’activitat.
Podem parlar, això si, de grafisme, disseny gràfic i fins i tot comunicació visual, però com dèiem al principi, la tecnologia està apuntant que l’evolució del disseny gràfic va cap a l’audiovisual.
Gràcies per l'enllaç, Montse.
a
Com a mostra un... anunci de premsa?
Les Echos : Citroën Vidéo In Print 16/9
Cargado por FranceGraphique. - Descubre más videos de ciencia y hi tech.
La disciplina de disseny gràfic, el que entenem ampliament per disseny gràfic, és una de les que històricament més s’ha d’adaptar a l’entorn canviant de la comunicació.
Aquesta és la raó principal que desdibuixa i esmicola les funcions del professional del disseny, i per extensió la definició de la seva activitat.
Des de quan comença a la història la necessitat d’aplicar disseny gràfic? quins són els productes resultants del disseny? a quina indústria serveix el disseny gràfic?
Les respostes són ambigües i mai categòriques o excloents. El disseny gràfic, una disciplina projectual, metodològicament parlant, que actua en l’àmbit de la comunicació i que és transversal per definició, té una influència fonamental en tots els camps del coneixement i d’activitat.
Podem parlar, això si, de grafisme, disseny gràfic i fins i tot comunicació visual, però com dèiem al principi, la tecnologia està apuntant que l’evolució del disseny gràfic va cap a l’audiovisual.
Gràcies per l'enllaç, Montse.
a
divendres, 9 d’abril del 2010
Logotip WUC, concurs
El passat 23 de març es va donar a conèixer el guanyador del concurs del logotip per la World Urban Campaign, una iniciativa promoguda per ONU HABITAT una organització de la ONU per als assentaments humans i que ajuda als pobres de les zones urbanes.
Com més coneixement tinguem de l’objecte del projecte, millor disseny sortirà. En el camí que estem fent en aquest bloc, no ens cansarem de dir-ho.
a
El concurs ha comptat amb l’aprovació d’ICOGRADA International Council of Graphic Design Associations i la convocatòria ha estat a nivell mundial.
El guanyador (imatge superior) i segon classificat, que podeu trobar a la notícia de la web d’ICOGRADA són els que a judici del jurat han reflectit més els criteris que es demanaven a les bases del concurs.
No es tracta en aquest comentari d’analitzar el concurs, que donaria per un bon debat, sinó que m’interessa fer notar el procés de creació del logotip (de l’imagotip, concretament) de la proposta guanyadora.
Un cop més, podem concloure que el que veiem com una imatge directa i senzilla ve d’una anàlisi anterior més profunda. Si a més hem de combinar-ho amb la tipografia i preveure les aplicacions i usos, un cop més hem de ressaltar el que hi ha al darrera d’una creació de disseny.
Com més coneixement tinguem de l’objecte del projecte, millor disseny sortirà. En el camí que estem fent en aquest bloc, no ens cansarem de dir-ho.
a
dijous, 25 de març del 2010
L'artesà
En aquest moment que la tecnologia domina el mercat mundial, l’artesania com a activitat genera unes reflexions de caire social que Richard Sennett planteja en el llibre El artesano, d’Editorial Anagrama.
Un llibre recomanable per actualitzar el significat del treball artesanal.
L’amic Acebuch n’ha fet un comentari i també us enllaço a una entrevista amb l’autor a càrrec de Laurie Taylor
Per aquests dies de descans.
a
Un llibre recomanable per actualitzar el significat del treball artesanal.
L’amic Acebuch n’ha fet un comentari i també us enllaço a una entrevista amb l’autor a càrrec de Laurie Taylor
Per aquests dies de descans.
a
divendres, 12 de març del 2010
Infografia en expansió
En la societat de la informació, un dels objectius és la comprensió de la quantitat de dades que podem obtenir.
Un cop recollides les dades, la seva classificació, disposició i presentació han d’afavorir la comprensió per part del usuari. El disseny gràfic, que en l’apartat de presentació de la informació s’anomena Infografia.
Degut a la necessitat de processar ràpidament moltes dades i que, efectivament hi ha possibilitats d’obtenir-les més fàcilment que mai, la infografia està esdevenint un camp que creix espectacularment.
El cas de Nicholas Feltron, dissenyador gràfic de Nova York que acaba de publicar un anuari amb la presentació en esquemes i gràfics de tot el que ha fet durant l’any 2009, n’és una mostra.
A casa nostra, tenim un exemple en l’estudi La Mosca, que cada dimecres fan una versió gràfica del tema de portada del suplement Culturas de La Vanguardia.
Enguany a Terrassa, Escola Municipal d’Art s’han programat 3 sessions sobre infografia a càrrec d’Àngels Soler per als alumnes del Curs Superior del cicle de Gràfica publicitària. Una bona oportunitat per endinsar-se en aquesta tècnica de representació.
a
Un cop recollides les dades, la seva classificació, disposició i presentació han d’afavorir la comprensió per part del usuari. El disseny gràfic, que en l’apartat de presentació de la informació s’anomena Infografia.
Degut a la necessitat de processar ràpidament moltes dades i que, efectivament hi ha possibilitats d’obtenir-les més fàcilment que mai, la infografia està esdevenint un camp que creix espectacularment.
El cas de Nicholas Feltron, dissenyador gràfic de Nova York que acaba de publicar un anuari amb la presentació en esquemes i gràfics de tot el que ha fet durant l’any 2009, n’és una mostra.
A casa nostra, tenim un exemple en l’estudi La Mosca, que cada dimecres fan una versió gràfica del tema de portada del suplement Culturas de La Vanguardia.
Enguany a Terrassa, Escola Municipal d’Art s’han programat 3 sessions sobre infografia a càrrec d’Àngels Soler per als alumnes del Curs Superior del cicle de Gràfica publicitària. Una bona oportunitat per endinsar-se en aquesta tècnica de representació.
a
dissabte, 6 de març del 2010
Edició i lectura en digital
La revista Wired ha presentat la seva versió en digital, per a e-readers, tablets i iPhone.
Està maquetada des d’InDesign i pot transformar-se en digital gracies a l’aplicació AIR d’Adobe.
Ho han presentat al Mobile World Congress de Barcelona 2010.
La qüestió és que ja no cal passar-ho a llenguatge HTML per a poder pujar-ho a Internet, i així, l’equip que desenvolupa la versió impresa és el mateix que fa la versió digital, ja que és idèntica, però amb interactivitat. Es poden incorporar galeries de fotos, vídeos i animacions. També es pot veure tant en vertical com en horitzontal.
Com ja és costum en els avenços que proposa la tecnologia, el dissenyador gràfic continua en el procés com a part important del fet comunicatiu. Amb aquesta possibilitat de creació i lectura l’edició de revistes i mitjans impresos entra en una altra era.
a
Està maquetada des d’InDesign i pot transformar-se en digital gracies a l’aplicació AIR d’Adobe.
Ho han presentat al Mobile World Congress de Barcelona 2010.
La qüestió és que ja no cal passar-ho a llenguatge HTML per a poder pujar-ho a Internet, i així, l’equip que desenvolupa la versió impresa és el mateix que fa la versió digital, ja que és idèntica, però amb interactivitat. Es poden incorporar galeries de fotos, vídeos i animacions. També es pot veure tant en vertical com en horitzontal.
Com ja és costum en els avenços que proposa la tecnologia, el dissenyador gràfic continua en el procés com a part important del fet comunicatiu. Amb aquesta possibilitat de creació i lectura l’edició de revistes i mitjans impresos entra en una altra era.
a
dijous, 4 de març del 2010
Què hem d'arranjar?
Fa prop d’una setmana que s’ha posat en marxa una campanya “esto lo arreglamos entre todos” que per la manera com s’ha gestat mereix una reflexió.
Fa uns mesos, Jaime (de Andrés), un professional de màrqueting (de Telefònica) creu que s’ha de fer alguna acció per canviar la situació de desànim que ha provocat la crisi (financera).
Conclou que s’ha de recuperar la confiança i fa un pla de màrqueting amb aquest objectiu.
Ho presenta a les Cambres de Comerç, s’entusiasmen amb la idea i ho expliquen a algunes de les empreses més importants del país (Telefónica, BBVA, Banco Santander, La Caixa, El Corte Inglés, Mercadona, Indra, Abertis, Mapfre, Iberdrola, Repsol, Endesa, Cepsa, Caja Madrid, Iberia, Renfe, Red Eléctrica i la patronal de la construcció Seopan).
Amb quotes de mínim 150.000 euros, preparen una campanya en mitjans de 4.000.000 d’euros. Creen una Fundación Confianza.
Participen persones famoses posant la seva imatge i mitjans de comunicació que contrinueixen desinteressadament (la paraula existeix, el significat no l’entenc). Declaren que no tenen cap relació amb cap partit polític.
S’han adherit al web 48.333 persones a 3 de març (49.534 a les 0.00 h del dia 4).
Reflexions. Tan malament està tot que la classe política no ho pot arreglar i ho hem de fer nosaltres?
És curiós que una iniciativa particular aglutini tants esforços i recursos per una causa tan important, però alhora tan indefinida. Què és el que hem d’arreglar? A qui li hem d’arreglar?
El to de la campanya és amb un color negre de fons i tipografia en positiu sobre zones en blanc. Bona legibilitat però cap atractiu. En premsa massa text per a llegir sense un missatge concret. En la web la mateixa imatge, però aquest cop si, amb vídeos i color (els vídeos i les fotos de testimonis). Ni és àcrata ni és elegant. Per a ser neutre, es impersonal i trist, no anima a res positiu.
Objectiu: transmetre i difondre el missatge (arreglem-ho) i participar amb testimonis d’èxit i idees.
On arribarà la iniciativa? Qui hi ha al darrera? Pot la voluntat popular (Ibex35) engegar canvis gràcies a les xarxes socials? Ho veurem ben aviat.
Facebook ja s'ha fet resó. I la xarxa també.
Aquest apunt és gràcies a un enllaç que m'ha passat l'Andrés.
a
Fa uns mesos, Jaime (de Andrés), un professional de màrqueting (de Telefònica) creu que s’ha de fer alguna acció per canviar la situació de desànim que ha provocat la crisi (financera).
Conclou que s’ha de recuperar la confiança i fa un pla de màrqueting amb aquest objectiu.
Ho presenta a les Cambres de Comerç, s’entusiasmen amb la idea i ho expliquen a algunes de les empreses més importants del país (Telefónica, BBVA, Banco Santander, La Caixa, El Corte Inglés, Mercadona, Indra, Abertis, Mapfre, Iberdrola, Repsol, Endesa, Cepsa, Caja Madrid, Iberia, Renfe, Red Eléctrica i la patronal de la construcció Seopan).
Amb quotes de mínim 150.000 euros, preparen una campanya en mitjans de 4.000.000 d’euros. Creen una Fundación Confianza.
Participen persones famoses posant la seva imatge i mitjans de comunicació que contrinueixen desinteressadament (la paraula existeix, el significat no l’entenc). Declaren que no tenen cap relació amb cap partit polític.
S’han adherit al web 48.333 persones a 3 de març (49.534 a les 0.00 h del dia 4).
Reflexions. Tan malament està tot que la classe política no ho pot arreglar i ho hem de fer nosaltres?
És curiós que una iniciativa particular aglutini tants esforços i recursos per una causa tan important, però alhora tan indefinida. Què és el que hem d’arreglar? A qui li hem d’arreglar?
El to de la campanya és amb un color negre de fons i tipografia en positiu sobre zones en blanc. Bona legibilitat però cap atractiu. En premsa massa text per a llegir sense un missatge concret. En la web la mateixa imatge, però aquest cop si, amb vídeos i color (els vídeos i les fotos de testimonis). Ni és àcrata ni és elegant. Per a ser neutre, es impersonal i trist, no anima a res positiu.
Objectiu: transmetre i difondre el missatge (arreglem-ho) i participar amb testimonis d’èxit i idees.
On arribarà la iniciativa? Qui hi ha al darrera? Pot la voluntat popular (Ibex35) engegar canvis gràcies a les xarxes socials? Ho veurem ben aviat.
Facebook ja s'ha fet resó. I la xarxa també.
Aquest apunt és gràcies a un enllaç que m'ha passat l'Andrés.
a
diumenge, 21 de febrer del 2010
Màgia, causalitat i representació
Aquest enllaç d’un seguidor del Bloc és un comentari arran del llibre La Rama Dorada de Frazer sobre relació causa-efecte i la seva explicació poètica.
Destaco de l'escrit:
La realidad reside en nuestra capacidad de organizar nuestros sueños y conseguir que ciertas causas correspondan a ciertos efectos. Por eso se podría definir que la magia es la herramienta humana para convertir los deseos en principios de causa y efecto, lógicos y útiles, con el arte de la poética.
Wittgenstein es va interessar en Frazer com antropòleg i va fer unes observacions al text de “La Rama dorada”.
Comença dient:
“Hay que colocarse al lado del error para conducirlo hasta la verdad.
Es decir, hay que descubrir la fuente del error puesto que, en caso contrario, para nada sirve el escuchar la verdad. Ésta no puede penetrar si otra cosa ha ocupado su lugar.”
WITTGENSTEIN, LUDWIG (1992) Observaciones a La Rama Dorada de Frazer. (3a ed. 2008). Madrid, Tecnos.
Javier Sádaba, a la introducció del llibre que també n'és el traductor, diu (segons Wittgenstein) que les reaccions humanes que sorgeixen de les accions són variades i que estan en funció dels condicionaments culturals (com a simbologia expressiva per aconseguir plaer o gust estètic) més que com una resposta religiosa (màgica) que expliqui aquesta reacció.
Acebuch fuig subtilment de la confrontació substituint la poètica per la religió.
a
Destaco de l'escrit:
La realidad reside en nuestra capacidad de organizar nuestros sueños y conseguir que ciertas causas correspondan a ciertos efectos. Por eso se podría definir que la magia es la herramienta humana para convertir los deseos en principios de causa y efecto, lógicos y útiles, con el arte de la poética.
Wittgenstein es va interessar en Frazer com antropòleg i va fer unes observacions al text de “La Rama dorada”.
Comença dient:
“Hay que colocarse al lado del error para conducirlo hasta la verdad.
Es decir, hay que descubrir la fuente del error puesto que, en caso contrario, para nada sirve el escuchar la verdad. Ésta no puede penetrar si otra cosa ha ocupado su lugar.”
WITTGENSTEIN, LUDWIG (1992) Observaciones a La Rama Dorada de Frazer. (3a ed. 2008). Madrid, Tecnos.
Javier Sádaba, a la introducció del llibre que també n'és el traductor, diu (segons Wittgenstein) que les reaccions humanes que sorgeixen de les accions són variades i que estan en funció dels condicionaments culturals (com a simbologia expressiva per aconseguir plaer o gust estètic) més que com una resposta religiosa (màgica) que expliqui aquesta reacció.
Acebuch fuig subtilment de la confrontació substituint la poètica per la religió.
a
dissabte, 20 de febrer del 2010
Enllaç. Tipografia per a pantalla
Amb aquest apunt encetem una secció que anirem titulant “Enllaç” i a continuació el nom de l’assumpte que tracta.
Un dels seguidors del Bloc, Nacho, que ja n’ha recomanat algun, aquest cop n’envia un sobre tipografia digital per a pantalla. Molt interessant.
Quan he entrat a veure què ens recomana, m’he trobat la sorpresa que el lloc és de TpG. En concret és una “trobada internacional tipogràfica per a la vida real”. La revista TipoGráfica (TpG) de Buenos Aires, que dirigia el reconegut dissenyador i tipògraf Rubén Fontana i que es va deixar de publicar el 2007.
La mateixa trobada de l’enllaç és de 2001. Al marge de que els continguts tenen 9 anys, val la pena fer un recorregut pel lloc web. Avantatges de la difusió digital.
Per acabar, podeu trobar material publicat de la trajectòria de la revista TpG des de 1997 a 2007. No us el perdeu.
a
Un dels seguidors del Bloc, Nacho, que ja n’ha recomanat algun, aquest cop n’envia un sobre tipografia digital per a pantalla. Molt interessant.
Quan he entrat a veure què ens recomana, m’he trobat la sorpresa que el lloc és de TpG. En concret és una “trobada internacional tipogràfica per a la vida real”. La revista TipoGráfica (TpG) de Buenos Aires, que dirigia el reconegut dissenyador i tipògraf Rubén Fontana i que es va deixar de publicar el 2007.
La mateixa trobada de l’enllaç és de 2001. Al marge de que els continguts tenen 9 anys, val la pena fer un recorregut pel lloc web. Avantatges de la difusió digital.
Per acabar, podeu trobar material publicat de la trajectòria de la revista TpG des de 1997 a 2007. No us el perdeu.
a
diumenge, 14 de febrer del 2010
Unnim, imatge d'una fusió
Finalment ja sabem el nom i la imatge que tindrà la fusió de les quatre caixes catalanes de Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa. Es dirà Unnim, amb el claim “la caixa que suma”.
Per respecte a la feina d’un bon professional cal deixar reposar el resultat per a fer valoracions. El mateix ús inicial i els imputs que es vagin rebent poden fer ajustar algun aspecte per a millorar la comunicació.
El naming, amb la dificultat de trobar una paraula de dues síl·labes sense registrar, sembla que vol respondre a la interpretació fonètica d’UNIM (acció del verb unir), encara que la geminació de les “n”, a part de dotar-lo d’un tret característic, es justifica en els quatre ponts (dos n i la m) que simbolitzen les quatre caixes.
L’isotip de quatre colors (que relacionen els colors corporatius de les quatre caixes) no està format per quatre elements, sinó que només n’hi ha tres, format-se el verd per transparència del blau i el groc. El verd correspon al color de CaixaManlleu, la més petita de les quatre.
El seu aspecte formal, que sembla aglutinar la C de caixa i la U d’Unnim, i que recorda vagament la ranura d’una guardiola, caldrà veure com es presenta en la seva versió a una tinta.
El punt més feble del conjunt és el baseline, que a més està respectuosament allunyat del nom, pel que sembla que amb el temps es podrà suprimir.
Després de veure els recents redissenys de marca de Peugeot i de CiU, sembla que a certs nivells no es posa en dubte la importància de la imatge en les estratègies de comunicació.
El projecte ha estat desenvolupat per Morillas Brand Design una de les més prestigioses agències nacionals especialistes en imatge corporativa.a
Per respecte a la feina d’un bon professional cal deixar reposar el resultat per a fer valoracions. El mateix ús inicial i els imputs que es vagin rebent poden fer ajustar algun aspecte per a millorar la comunicació.
El naming, amb la dificultat de trobar una paraula de dues síl·labes sense registrar, sembla que vol respondre a la interpretació fonètica d’UNIM (acció del verb unir), encara que la geminació de les “n”, a part de dotar-lo d’un tret característic, es justifica en els quatre ponts (dos n i la m) que simbolitzen les quatre caixes.
L’isotip de quatre colors (que relacionen els colors corporatius de les quatre caixes) no està format per quatre elements, sinó que només n’hi ha tres, format-se el verd per transparència del blau i el groc. El verd correspon al color de CaixaManlleu, la més petita de les quatre.
El seu aspecte formal, que sembla aglutinar la C de caixa i la U d’Unnim, i que recorda vagament la ranura d’una guardiola, caldrà veure com es presenta en la seva versió a una tinta.
El punt més feble del conjunt és el baseline, que a més està respectuosament allunyat del nom, pel que sembla que amb el temps es podrà suprimir.
Després de veure els recents redissenys de marca de Peugeot i de CiU, sembla que a certs nivells no es posa en dubte la importància de la imatge en les estratègies de comunicació.
dimecres, 10 de febrer del 2010
Entrevista d'interès
Un dels avantatges d'estar en contacte en línia és que es comparteixen informacions i per tant coneixements.
Un alumne m'ha passat un enllaç interessant, de fet me n'ha passat més d'un, tots interessants i que anirem presentant mica en mica.
En el que d'avui he trobat una entrevista a l'América Sánchez del 9 de febrer en la que el titular és: No utilizo el ordenador. Dibujo y escribo a mano.
Una declaració d'intencions i alhora una manera de fer que s'està acabant.
L'entrevista està ben plantejada i ben resolta tant pel que pregunta com per les respostes, algunes molt contundents i d'altres que ens són familiars quan parla del món del disseny: "Todas las empresas tienen la imagen que se merecen." per exemple, i en la que hi estem d'acord.
Que la fruïu. Gràcies per l'enllaç, Nacho.
aaa
Un alumne m'ha passat un enllaç interessant, de fet me n'ha passat més d'un, tots interessants i que anirem presentant mica en mica.
En el que d'avui he trobat una entrevista a l'América Sánchez del 9 de febrer en la que el titular és: No utilizo el ordenador. Dibujo y escribo a mano.
Una declaració d'intencions i alhora una manera de fer que s'està acabant.
L'entrevista està ben plantejada i ben resolta tant pel que pregunta com per les respostes, algunes molt contundents i d'altres que ens són familiars quan parla del món del disseny: "Todas las empresas tienen la imagen que se merecen." per exemple, i en la que hi estem d'acord.
Que la fruïu. Gràcies per l'enllaç, Nacho.
aaa
diumenge, 7 de febrer del 2010
Estratègies comercials i programari
No vull deixar de portar un dels comentaris que he rebut arran de la presentació del Bloc:
Pel que fa al tema d'aquest primer contacte, la tecnologia sovint es pot considerar una arma. Potser no malèvola però sí intimidadora. Només cal veure el debat generat per la presentació pública de la nova joguina d'Apple: l'iPad. Aquest dispositiu, com els seus predecessors iPod i iPhone, obre un munt d'oportunitats que a la vegada poden restringir-ne el seu ús.
Els detractors el rebutgen per no assolir els objectius tan esperats en temes d'usabilitat, compatibilitat i rigor tecnològic. No obstant, Apple es defensa argumentant que l'aparell proporciona tot un ventall de noves experiències i una nova manera de gaudir de la informàtica. Però no podem oblidar que són els genis de Cupertino al capdavall qui, com a creadors visionaris, posen les normes. A mode d'exemple: l'iPad i companyia (entenem els dispositius mòbils) no suporten el plug-in Flash d'Adobe i per tant molts dels serveis webs creats amb aquesta empresa no són accessibles i, ni tan sols, visibles. Quin és el motiu? Podria ser degut a dificultats contractuals entre ambdues companyies però la causa més factible es deuria a la gran quantitat d'errors que causa l'esmentat plug-in en la plataforma Mac. Per aquest motiu, Apple hauria decidit prescindir de la tecnologia creada per Adobe i donar suport als nous llenguatges emergents, com ara el novedós HTML5 capaç de reproduir vídeo sense ser ben bé Flash (condicions tecnològiques massa complicades per resumir aquí).
El fet és que les novetats tecnològiques obliguen a l'extinció o a la renovació. Cosa que Apple sap fer massa bé, obligant a canviar de tan en tan la nostra visió de la tecnologia.
Una bona observació que també ha comentat al seu Bloc l’Enrique Dans. Ens trobem en una qüestió recorrent en la lluita pel mercat entre empreses que venen maquinari (Apple), programari (Micosoft, Adobe) i ara, accés a continguts (Google). L’usuari és aliè a les estratègies de posicionament al mercat entre les grans corporacions, tot i que és el principal afectat per aquests moviments.
Al juliol de 2008 vaig tractar la qüestió en un article a la revista GREMI (Els mitjans informàtics i la producció en comunicació gràfica, pàg. 26 i 27) i alertava sobre el monopoli de facto que en l’àmbit del disseny gràfic tenia Adobe.
El futur passa per donar confiança al programari lliure i mentrestant, en ser conscients de que la tecnologia ens ajuda en el desenvolupament de la nostra activitat (i molt) però que l’actiu principal continua sent el coneixement i l’experiència del professional ben format i independent.
Gràcies pel comentari, Joel.
aaa
Pel que fa al tema d'aquest primer contacte, la tecnologia sovint es pot considerar una arma. Potser no malèvola però sí intimidadora. Només cal veure el debat generat per la presentació pública de la nova joguina d'Apple: l'iPad. Aquest dispositiu, com els seus predecessors iPod i iPhone, obre un munt d'oportunitats que a la vegada poden restringir-ne el seu ús.
Els detractors el rebutgen per no assolir els objectius tan esperats en temes d'usabilitat, compatibilitat i rigor tecnològic. No obstant, Apple es defensa argumentant que l'aparell proporciona tot un ventall de noves experiències i una nova manera de gaudir de la informàtica. Però no podem oblidar que són els genis de Cupertino al capdavall qui, com a creadors visionaris, posen les normes. A mode d'exemple: l'iPad i companyia (entenem els dispositius mòbils) no suporten el plug-in Flash d'Adobe i per tant molts dels serveis webs creats amb aquesta empresa no són accessibles i, ni tan sols, visibles. Quin és el motiu? Podria ser degut a dificultats contractuals entre ambdues companyies però la causa més factible es deuria a la gran quantitat d'errors que causa l'esmentat plug-in en la plataforma Mac. Per aquest motiu, Apple hauria decidit prescindir de la tecnologia creada per Adobe i donar suport als nous llenguatges emergents, com ara el novedós HTML5 capaç de reproduir vídeo sense ser ben bé Flash (condicions tecnològiques massa complicades per resumir aquí).
El fet és que les novetats tecnològiques obliguen a l'extinció o a la renovació. Cosa que Apple sap fer massa bé, obligant a canviar de tan en tan la nostra visió de la tecnologia.
Una bona observació que també ha comentat al seu Bloc l’Enrique Dans. Ens trobem en una qüestió recorrent en la lluita pel mercat entre empreses que venen maquinari (Apple), programari (Micosoft, Adobe) i ara, accés a continguts (Google). L’usuari és aliè a les estratègies de posicionament al mercat entre les grans corporacions, tot i que és el principal afectat per aquests moviments.
Al juliol de 2008 vaig tractar la qüestió en un article a la revista GREMI (Els mitjans informàtics i la producció en comunicació gràfica, pàg. 26 i 27) i alertava sobre el monopoli de facto que en l’àmbit del disseny gràfic tenia Adobe.
El futur passa per donar confiança al programari lliure i mentrestant, en ser conscients de que la tecnologia ens ajuda en el desenvolupament de la nostra activitat (i molt) però que l’actiu principal continua sent el coneixement i l’experiència del professional ben format i independent.
Gràcies pel comentari, Joel.
aaa
Agraïment
Aquesta entrada és per agrair molt especialment tots els comentaris al Bloc, missatges de correu electrònic i també de paraula que m'heu fet arribar per la posada en marxa del Bloc.
No he pujat cap comentari ja que no havia previst cap norma i algú podria molestar-se. A partir d'ara, tots els comentaris es pujaran directament al Bloc. Només intervindré com a moderador si no es respecten les normes de convivència o el contingut és ofensiu.
Aquesta consideració és la que ha provocat aquest retard en l'inici.
Comencem!
aaa
No he pujat cap comentari ja que no havia previst cap norma i algú podria molestar-se. A partir d'ara, tots els comentaris es pujaran directament al Bloc. Només intervindré com a moderador si no es respecten les normes de convivència o el contingut és ofensiu.
Aquesta consideració és la que ha provocat aquest retard en l'inici.
Comencem!
aaa
dilluns, 1 de febrer del 2010
Die Grenzen meiner Sprache bedeuten die Grenzen meiner Welt
Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món
Ludwig Wittgenstein (Viena 1889 – Cambridge 1951), filòsof.
Tractatus lógico-philosophicus, 5.6, 1922.
Comencem les anotacions amb una cita de Wittgenstein que vol ser una mostra del tarannà del Bloc. Reflexions a l’entorn de la comunicació en qualsevol dels seus vessants.
La tecnologia ens permet disposar d’una eina que esperem anar-la omplint de contingut. Amb l’afany d’acumular novetats, experiències i dades que entre tots anirem compartint, el bloc ha d’esdevenir una referència de consulta alhora que un fòrum d’intercanvi de coneixement.
L’objectiu que ha d’assolir el bloc és ser un lloc de trobada d’inquietuds en el món del disseny i la comunicació.
Per la meva part, miraré de dinamitzar-lo amb qüestions d’interès i novetats. Espero les vostres aportacions, crítiques, suggeriments, enllaços i qüestions; el bloc ha de ser de tothom i per a tothom.
Us desitjo un relat engrescador.
mmmmmmmm
Ludwig Wittgenstein (Viena 1889 – Cambridge 1951), filòsof.
Tractatus lógico-philosophicus, 5.6, 1922.
Comencem les anotacions amb una cita de Wittgenstein que vol ser una mostra del tarannà del Bloc. Reflexions a l’entorn de la comunicació en qualsevol dels seus vessants.
La tecnologia ens permet disposar d’una eina que esperem anar-la omplint de contingut. Amb l’afany d’acumular novetats, experiències i dades que entre tots anirem compartint, el bloc ha d’esdevenir una referència de consulta alhora que un fòrum d’intercanvi de coneixement.
L’objectiu que ha d’assolir el bloc és ser un lloc de trobada d’inquietuds en el món del disseny i la comunicació.
Per la meva part, miraré de dinamitzar-lo amb qüestions d’interès i novetats. Espero les vostres aportacions, crítiques, suggeriments, enllaços i qüestions; el bloc ha de ser de tothom i per a tothom.
Us desitjo un relat engrescador.
mmmmmmmm
dissabte, 23 de gener del 2010
Presentació
Sigui tothom benvingut.
Aquesta és la primera entrada del Bloc de Francesc Morera on parlarem de qüestions relatives al Disseny gràfic i la comunicació en el sentit més ampli del terme.
Aquesta és la primera entrada del Bloc de Francesc Morera on parlarem de qüestions relatives al Disseny gràfic i la comunicació en el sentit més ampli del terme.
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)
